FINS AVIAT!

Porto uns dies pensat com escriure aquesta entrada i la veritat és que començo sense tenir clar què dir. Aquesta serà una entrada més personal, potser la més personal de totes. I la última.

Amb els anys m'he anat tornant més reservada, abans explicava la meva vida a la primera persona que em causava bones sensacions i ara, cada cop em costa més. Tot i així, crec que sóc molt transparent i els qui m'han vist aquests darrers dies potser han notat que estic diferent i com que aquí aquestes coses no es veuen, he decidit explicar què passa amb el Blog de Coses, què passa que no publico, què passa que no sé què passa...

Blog de Coses va començar farà quasi 5 anys, quan vaig tornar cap a Reus després de passar-me uns quants anys a Barcelona. Resituar-me no va ser fàcil, canvi de vida, canvi de pis, de gent, de feina, d'amics, de tot. El blog era un refugi, una forma d'evadir-me i recopilar en un sol lloc les "coses" boniques que anava trobant per internet i les que provava de fer a casa. A més, just començava a fer els meus primers treballs de scrap i com que a Reus no es coneixia gens en aquell moment, era una forma d'estar amb contacte amb gent que també en feia i compartir una mica l'afició.

I el Blog de Coses es va anar fent gran, cada cop hi havia més gent interessada en allò que feia, més gent que llegia el blog i per a mi ha continuat sent un refugi on deixar anar la meva creativitat i compartir-la amb tots vosaltres.

Ara tot ha canviat molt.

Abans podia dedicar-li molta estona al blog perquè treballava poquetes hores i ara és al revés. Feia scrap a tothora i en regalava a tothom, i ara ja quasi no en faig; va passar a ser una obligació i era una sensació que no m'agradava perquè li vaig perdre tot el sentit del passatemps i al final ho vaig avorrir.
Però estranyament trobava a faltar fer quelcom artístic, tenir alguna forma d'evadir-me i vaig canviar els papers, per la tauleta gràfica i l'ordinador.

A tot això porto uns anys que una veueta interior em parlava, al principi no li feia cas, jo mateixa m'intentava convèncer que era una cosa passatgera i que què més volia si ho tenia "tot".

Doncs no.

Mai en tenim prou encara que als ulls dels altres es vegi perfecte. 

Fa temps que trobo a faltar l'emoció, posar-me a prova, superar reptes, pensar en allò que vull fer, sentir-me que serveixo per alguna cosa més, sentir que sento.

Aquest any he decidit fer-li cas a la veueta i canviar la meva vida.

Alguns diran: - Però què has fet?! Estàs boja!-, d'altres em diuen que sóc molt valenta, jo només sento que faig el que el cos em demana (encara que ara que es va apropant el dia, em venen a veure totes les pors).

A finals de mes deixaré l'escola on he après a fer de mestra, els primers nens i nenes que han après música amb mi, les meves rutines dels meus últims 5 anys i fins i tot Reus (per uns mesos) per llençar-me a l'aventura. A una aventura que encara no sé molt bé a on em portarà, ni què en trauré al capdavall però que intentarà complir amb la necessitat 1, l'emoció.

Aniré a fer un voluntariat, necessito sortir del meu dia a dia, per tornar-me a trobar.

I a la vegada treballaré a Print Pam, una idea que vaig tenir el Nadal de 2014, que em fa molta il·lusió portar-la a terme i que en breu veurà oficialment la llum.

Si no ens atrevim a fer les coses, com sabrem si funcionen o no?

Prendre una decisió com aquesta no ha estat fàcil, gens fàcil però només tenim una vida, no?

El Blog de Coses m'ha portat moltes alegries, molt de carinyo, molta gent, gent bonica, a vegades no m'ho acabo de creure...

A partir de la setmana que ve em trobareu darrere de Print Pam, la meva propera casa amb qui espero poder treure moltes coses boniques i a la vegada útils, servir-vos amb allò que ara m'ho fa passar més bé que és dissenyar, dibuixar i jugar.

El Blog continuarà estant a internet però ja no li afegiré noves entrades, ara em costa molt dir això i afegiria un "potser algun dia el reprenc" però suposo que hem d'aprendre a dir adéu a les coses i saber passar la pàgina a un nou capítol. Podreu tornar-hi a entrar les vegades que vulgueu i consultar tot el material que tinc penjat.

Moltíssimes gràcies a les qui m'heu acompanyat des del principi i a les qui m'heu descobert fa  poc i us heu quedat. Gràcies a la mama per ajudar-me i fer-me la millor propaganda del món, a la Rosa de Cosetes per deixar-me casa seva, a totes les qui heu vingut a algun taller, al Jordi per escoltar els meus torrents d'idees i a les qui acabeu d'arribar dir-vos que Print Pam encara us agradarà més, us hi espero.

Laura.

**D'aquí uns dies canviaré el nom del compte de Facebook i Instagram pel de Print Pam que quedaran vinculats a la nova pàgina. El blog continuarà aquí.